La música dels monjos, els trobadors i els joglars a l'Edat Mitjana
LA MÚSICA DELS MONJOS, DELS TROBADORS I DELS JOGLARS A L’EDAT MITJANA
En el període medieval, les manifestacions musicals es limitaven a les utilitzades en la litúrgia religiosa i als brots de música profana que realitzaven els trobadors.
Com sabem, a l’Edat Mitjana, tot l’univers gira a l’entorn de la figura de Déu. És per això que la més important manifestació musical té lloc també a les esglésies. S’utilitza la música en la litúrgia, gairebé tota la Missa és cantada, en una primera època sense acompanyament instrumental, més tard amb l’acompanyament de l’orgue.
En la Música religiosa de l’Edat Mitjana cal diferenciar una primera època, coneguda com a romànic on el tipus de cant utilitzat a l’església és el Cant Gregorià. Aquest tipus de cant és a una sola veu, normalment cantat per homes, en llatí i amb el ritme lliure. Encara avui dia es considera el cant oficial de l’Església Catòlica.
Més tard esdevé el naixement de la polifonia, durant el gòtic. La polifonia neix de la superposició de més veus a un cant gregorià o pla. Arriben a afegir-se moltes veus i fins i tot en idiomes diferents.
A fóra de l’Església té lloc un altre tipus de manifestacions musicals. En contraposició al llatí que s’utilitza en la litúrgia, el poble fa us de les llengües romàniques (occità, català, gallec, castellà...) Els trobadors eren poetes, normalment d’extracció social noble, amb una certa cultura que els permetia crear poesies i musicar-les. Utilitzaven dos temes principalment: l’amor cortès (projectar l’amor en una dama a la que serveixen com si fossin cavallers) i el gènere religiós (normalment projectar el seu art en la figura de la Mare de Déu).
Alguns dels trobadors més importants d’aquella època van ser els reis: Ricard Cor de Lleó i Alfons X el Savi. Però també hi van haver alguns nobles com Berenguer de Palol, Guerau Cabrera, Guillem de Bergadà, Ponç de la Guàrdia o Cerverí de Girona. També van destacar algunes dames com la Comtessa de Dia.
Els joglars, per la seva part, constituïen un veritable mitjà de comunicació en la societat medieval. Anaven de poble en poble cantant cançons dels trobadors, però també fent espectacles amb animals, de malabars etc. Portaven notícies d’un poble a l’altre i fins i tot explicaven en forma de romanços històries d’actualitat d’aquella època.
En el segle passat, fent endreça al monestir de Montserrat, van trobar un llibre vell folrat amb una pell vermella. A l’interior d’aquesta pell que constituïa el folre van trobar anotacions de cançons de joglars i trobadors, escrites en català i occità.
Com sabeu, el camí de Sant Jaume que passa per Catalunya té un punt neuràlgic a Montserrat. A més, la mateixa Basílica era objecte de romiatge de molta gent (igual que ho és avui dia). A la porta del temple, a la nit, es reunien totes aquelles persones que arribaven a Montserrat. En aquestes vetllades es compartia aliment, però també diversió en forma de cançons i danses. Algunes d’aquestes són les que es van trobar en el folre del llibre del que parlàvem. Es tracta del “Llibre Vermell de Montserrat” i a continuació us presentem la partitura de Tant M’Abelys una d’aquestes cançons de pelegrins.
“Berrengiers de Palazol
si fo de Cataloigna
del comtat de Rossilon.
Paubres cavallers fo,
mas adregs et enseignatz e bons d’armas.
E trobet ben cansos
e cantava de N’Ermensen d’Avignon,
fils de Na Maria de Perielada...”
En el període medieval, les manifestacions musicals es limitaven a les utilitzades en la litúrgia religiosa i als brots de música profana que realitzaven els trobadors.
Com sabem, a l’Edat Mitjana, tot l’univers gira a l’entorn de la figura de Déu. És per això que la més important manifestació musical té lloc també a les esglésies. S’utilitza la música en la litúrgia, gairebé tota la Missa és cantada, en una primera època sense acompanyament instrumental, més tard amb l’acompanyament de l’orgue.
En la Música religiosa de l’Edat Mitjana cal diferenciar una primera època, coneguda com a romànic on el tipus de cant utilitzat a l’església és el Cant Gregorià. Aquest tipus de cant és a una sola veu, normalment cantat per homes, en llatí i amb el ritme lliure. Encara avui dia es considera el cant oficial de l’Església Catòlica.
Més tard esdevé el naixement de la polifonia, durant el gòtic. La polifonia neix de la superposició de més veus a un cant gregorià o pla. Arriben a afegir-se moltes veus i fins i tot en idiomes diferents.
A fóra de l’Església té lloc un altre tipus de manifestacions musicals. En contraposició al llatí que s’utilitza en la litúrgia, el poble fa us de les llengües romàniques (occità, català, gallec, castellà...) Els trobadors eren poetes, normalment d’extracció social noble, amb una certa cultura que els permetia crear poesies i musicar-les. Utilitzaven dos temes principalment: l’amor cortès (projectar l’amor en una dama a la que serveixen com si fossin cavallers) i el gènere religiós (normalment projectar el seu art en la figura de la Mare de Déu).
Alguns dels trobadors més importants d’aquella època van ser els reis: Ricard Cor de Lleó i Alfons X el Savi. Però també hi van haver alguns nobles com Berenguer de Palol, Guerau Cabrera, Guillem de Bergadà, Ponç de la Guàrdia o Cerverí de Girona. També van destacar algunes dames com la Comtessa de Dia.
Els joglars, per la seva part, constituïen un veritable mitjà de comunicació en la societat medieval. Anaven de poble en poble cantant cançons dels trobadors, però també fent espectacles amb animals, de malabars etc. Portaven notícies d’un poble a l’altre i fins i tot explicaven en forma de romanços històries d’actualitat d’aquella època.
En el segle passat, fent endreça al monestir de Montserrat, van trobar un llibre vell folrat amb una pell vermella. A l’interior d’aquesta pell que constituïa el folre van trobar anotacions de cançons de joglars i trobadors, escrites en català i occità.
Com sabeu, el camí de Sant Jaume que passa per Catalunya té un punt neuràlgic a Montserrat. A més, la mateixa Basílica era objecte de romiatge de molta gent (igual que ho és avui dia). A la porta del temple, a la nit, es reunien totes aquelles persones que arribaven a Montserrat. En aquestes vetllades es compartia aliment, però també diversió en forma de cançons i danses. Algunes d’aquestes són les que es van trobar en el folre del llibre del que parlàvem. Es tracta del “Llibre Vermell de Montserrat” i a continuació us presentem la partitura de Tant M’Abelys una d’aquestes cançons de pelegrins.
“Berrengiers de Palazol
si fo de Cataloigna
del comtat de Rossilon.
Paubres cavallers fo,
mas adregs et enseignatz e bons d’armas.
E trobet ben cansos
e cantava de N’Ermensen d’Avignon,
fils de Na Maria de Perielada...”
Comprensió:
1. Quins dos tipus de Música hi ha en l’Edat Mitjana.
2. Què és el Cant Gregorià o Cant Pla.
3. En què consisteix la polifonia?
4. Què feien els trobadors? I els joglars?
5. Què és el Llibre Vermell de Montserrat?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada